S’ ha publicat al BOE la Llei 34/2015 per la que es reforma la LGT. Els objectius essencials de la reforma són:
– El reforçament de la seguretat jurídica. tant dels obligats tributaris com de l’Administració Tributària i reduir la litigiositat.
– Prevenir el frau fiscal, incentivant el compliment voluntari de les obligacions tributàries.
– Incrementar l’eficàcia de l’actuació administrativa en l’aplicació dels tributs.
Per a aconseguir aquests objectius s’adopten les mesures següents:
Es configura un nou tipus infractor en la llei, en el que s’integren els possibles resultats materials de la conducta del obligat, així com la desatenció per part del mateix dels criteris administratius preexistents que determinin el caràcter abusiu d’actes o negocis substantivament iguals.
La norma aclareix que la prescripció del dret a liquidar no transcendeix al dret a comprovar, dret que només tindrà les limitacions recollides a la llei.
S’introdueix la possibilitat que per norma reglamentària es determini la obligació de portar llibres registre per mitjans telemàtics.
Es regula el règim de interrupció de la prescripció de les obligacions tributàries connexes de titularitat del mateix obligat.
S’introdueix la publicació de l’ anomenada llista de deutors, permetent només la difusió d’aquelles conductes que generen un perjudici econòmic major per a la Hisenda Pública, conseqüència de la falta de pagament en els terminis originaris d’ingrés en període voluntari establert a la llei.
Es precisa el valor probatori de les factures (doctrina del Tribunal
Economicoadministratiu Central), negant que les mateixes siguin un mitjà de prova privilegiat respecte de la realitat de les operacions.
S’incrementa el termini del procediment inspector, sent amb caràcter general de 18 mesos.
Pel que fa a la estimació indirecta, assenyala les fonts de les que poden provenir les dades a utilitzar: dels signes, índexs i mòduls si l’obligat hagués pogut acollir’s-hi, de la pròpia empresa, d’estudis estadístics o d’una mostra realitzada per Inspecció.
Es precisa que la estimació indirecta pot aplicar-se només a les ventes i ingressos, o només a les compres i despeses, o a ambos simultàniament, atenent a les dades ocultades o inexistents.
S’admet la deduibilitat de les quotes d’IVA suportades, tot i no disposar de les factures, sempre i quan l’Administració obtingui dades o indicis que demostrin que l’obligat tributari ha suportat efectivament l’impost corresponent.
En relació als Llibres Registre, es tipifica la infracció consistent en incórrer en retard en la obligació de portar-los o facilitar-los a través de la Seu electrònica de la Agència Estatal de Administració Tributària.
S’amplia el sistema d’unificació de doctrina, atribuint al TEAC la competència per a dictar resolucions en unificació de criteri i als TEAR la possibilitat de dictar resolucions de fixació de criteri respecte de les sales desconcentrades.
Es simplifiquen les regles d’acumulació obligatòria i se introdueix l’acumulació facultativa.
Es determina de forma expressa el termini del que disposa l’Administració per a executar la resolució dictada pel TEAC en supòsits en els que es resolgui per raons substantives o de fondo.
S’estableix la possibilitat de suspensió de la resolució economicoadministrativa en cas de presentació de recursos d’alçada ordinaris pels Directors Generals si es donen determinades circumstàncies.
Es regulen de manera expressa aquells supòsits en els que no procedeix la interposició del recurs d’anul·lació.
Es redueix a sis mesos el termini de resolució del recurs extraordinari de revisió.
S’estableix un procediment administratiu que permet practicar liquidacions tributàries i realitzar el cobrament de les mateixes tot i iniciar-se la tramitació d’un procediment penal.
També s’introdueix el concepte de regularització, entenent-se com el reconeixement i pagament del deute tributari, configurant-se com el vertader revers del delicte, fent possible el retorn a la legalitat i finalitzant la lesió provisional del bé jurídic protegit produïda per la defraudació.
S’estableix un nou supòsit de responsabilitat tributaria basat en la condició de causant o col·laborador en la defraudació, qualificada, a més a més, por la necessitat de la condició d’imputat en el procediment penal.
Es legitima als òrgans economicoadministratius per a promoure qüestions prejudicials davant el TJUE, introduint-se normes de procediment dirigides a regular aquesta activitat, i establint que la interposició suspendrà tant el procediment com el còmput del termini de prescripció.
La entrada en vigor de la llei es produirà el 12 d’octubre de 2015.