Podria una mateixa activitat d’arrendament desenvolupada en les mateixes condicions tenir la consideració d’activitat econòmica als efectes de l’Impost de Societats i no tenir aquesta consideració a efectes de l’IRPF?. A partir de 2015, per a considerar que un arrendament d’immobles es desenvolupa com a activitat econòmica, s’ha de comptar com a mínim amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada complerta, eliminant-me el requisit de comptar amb un local exclusiu. Per tant, si per al lloguer es compta com a mínim amb una persona ocupada a jornada complerta i amb contracte laboral, els rendiments obtinguts en el lloguer tindran la consideració de rendiments d’activitats econòmiques. En l’anterior Llei de l’Impost de Societats (RDLeg. 4/2004) no existia una definició d’activitat econòmica de lloguer d’immobles, i es produïa la remissió per part de la doctrina al concepte d’activitat econòmica d’arrendament d’immobles fixat en l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF. Ara bé, l’actual norma de l’Impost de Societats (Llei 27/2014) recull ja en l’article 5.1 una definició pròpia d’aquesta activitat. Aquesta matisació és important, atès que actualment, tot i que les definicions contingudes en la normativa de l’Impost sense idèntiques, cada una es troba recollida en la norma substantiva de l’Impost, el qual incidirà en la interpretació dels  equisits en una i altra. Ens referim a aquells supòsits en els que el compliment del requisit no és tan clar, com per exemple en aquells casos en els que la gestió de los arrendaments s’externalitza. En l’àmbit de l’Impost de Societats, la Direcció General de Tributs en una consulta vinculant obre la possibilitat d’entendre complert el requisit de persona contractada a través de la contractació d’una empresa especialitzada, sempre i quan aquesta delegació de la gestió sigui necessària per al volum i complexitat dels arrendaments a gestionar. En el àmbit de l’IRPF, la Dirección General de Tributs sembla vetar aquesta via, quan en una altra recent consulta vinculant, ve a disposar: “Por último, se debe precisar que si el consultante contratara para la gestión de la actividad de arrendamiento a una empresa de gestión especializada o a un profesional autónomo a tiempo completo, no mediaría con los mismos un contrato laboral, sino un contrato de prestación de servicios, por lo que no se cumplirían los requisitos previstos en el artículo 27.2 de la LIRPF, debiéndose calificar los rendimientos derivados del arrendamiento de los inmuebles como rendimientos de capital inmobiliario.” Per tant, la pregunta que ens fèiem al principi ha de tenir una resposta afirmativa,i encara més si ens detenim a analitzar el que expressament va fixar la Direcció General de Tributs en una altra consulta vinculant: “Por tanto, la interpretación del concepto de actividad económica en el ámbito del Impuesto sobre Sociedades debe realizarse a la luz del funcionamiento empresarial societario, y puede diferir de la interpretación que se realice del mismo en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, por cuanto el mismo concepto puede tener finalidades diferentes y específicas en cada figura impositiva. En este sentido, precisamente, el artículo 3 del Código Civil, de aplicación en la interpretación de las normas tributarias, señala que “las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquéllas.”.”